«Zeca simbolitza els valors de l'humanisme i dels drets humans»

–«Del tot. A Girona m'he sentit una vegada més molt orgullosa del reconeixement que se li ha fet al meu pare, el qual compartia amb tots els homenatjats (el lingüista Mark Abley, el cineasta Giuliano Montaldo, l'humorista Fer, els cantants Luis Eduardo Aute i José Antonio Labordeta, i l'escriptor Tom Sharpe) un esmolat esperit de lluita contra els sistemes repressius i a favor de la llibertat. Zeca era sobretot un humanista convençut, un defensor de la igualtat, la solidaritat i la cultura com a factor d'alliberament, i s'hauria sentit molt content d'un premi que li arriba des d'una associació sense ànim de lucre que promou la cultura de la solidaritat.»

–«Sí, allà va conèixer una realitat molt dura, la part més brutal de la dictadura portuguesa, que ocupava militarment Cap Verd, Guinea, Angola i Moçambic. Als anys seixanta va esclatar amb força la lluita anticolonial i ell va anar radicalitzant la seva posició, veient com els fills de les famílies més pobres eren enviats a l'Àfrica a fer la guerra contra un poble que vivia en condicions d'absoluta explotació. Però per a Zeca Àfrica no va ser només una escola de reforçament ideològic sinó també una font importantíssima d'inspiració musical, com valoren els estudiosos de la seva obra.»

–«Una cançó bellíssima, que ens parla directament al cor, un poema dedicat a una societat fraterna, un somni per complir potser inimaginable en un món tan competitiu i pragmàtic com el nostre.»

–«Sí, la veritat és que és espantós constatar la tremenda actualitat d'alguns temes. Per exemple, la situació en què es troben molts immigrants a Europa ens allunya totalment de la utopia somiada pel meu pare. I si ara escoltéssim Os vampiros, composta al 1963 com a una metàfora sobre l'explotació, la dictadura i la repressió, no podríem deixar de pensar en els efectes depredadors de la globalització, en l'empobriment creixent que pateix bona part de la població del planeta com a conseqüència dels interessos dels grans consorcis econòmics i financers.»

–«No es pot oblidar el que vam viure, una explosió de vitalitat, de llum, d'alegria col·lectiva, que va canviar una societat molt deprimida econòmicament i moralment.»

–«També vam sortir al carrer a celebrar la desaparició de Franco, que representava la fi de les dictadures feixistes de la península. El pare hi tenia molts amics, al vostre país; Luis Pastor, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, i especialment el cantautor gallec Benedicto García Villar.»

–«La vigència dels valors que defensava, el seu coratge i el seu compromís polític profundament d'esquerres i gens dogmàtic, i hi afegiria, ara mateix, una molt necessària resistència a la mediocritat cultural imperant. A Portugal hi ha un gran dèficit de polítiques culturals i com a conseqüència es van imposant productes d'entreteniment de baixa qualitat que van empobrint la sensibilitat i la consciència col·lectiva. Tenim el repte de plantar batalla contra les noves formes d'ignorància que es presenten vestides de modernitat.»