Els valents d'Arenys de Munt

Siguem sincers. Generalment, en els catalans d'avui no és habitual veure una actitud coratjosa quan es tracta de defensar la pàtria. Sabem prou bé que el to baixet i el no voler molestar ningú acostumen a ser algunes de les característiques del nostre discurs polític que, com més oficial esdevé, més incrementa aquestes tares. Són les conseqüències de ser un poble esclavitzat amb el qual s'han acarnissat furibundament per tal de fer-lo desaparèixer.

Per desgràcia tenim encara molts dels tics del vençut. És per això que, quan hom veu com el patriotisme d'alguns catalans s'alça per sobre de la pusil·lanimitat que envaeix la política del país, ens retorna l'esperança i el seu exemple ens ha de servir de model. I és això, ni més ni menys, el que han fet els valents independentistes d'Arenys de Munt tot convocant a les urnes els seus veïns per decidir si volen una Catalunya independent.

Cal dir que no són personatges anònims. Tenen noms i cognoms, i és de justícia destacar-ne els de Josep Manel Ximenis, Agustí Barrera, Andreu Majó, Jordi Bilbeny o el del seu alcalde, Carles Móra, entre d'altres. Ells han fet possible el que serà, sense cap mena de dubte, un preludi de la independència de Catalunya el proper 13 de setembre. El país sencer els haurà de donar les gràcies i reconèixer que amb el seu gest ens han ajudat a creure, encara més, que la nostra llibertat col·lectiva és possible sempre que estiguem disposats a encarar-nos amb l'enemic. Avui ells són l'orgull de Catalunya.

Naturalment, davant aquest desafiament, a l'Estat espanyol han començat a escoltar-se els lladrucs rojigualdos. N'hi ha de tota mena: els de l'advocacia de l'Estat, els del PP, els dels socialistes espanyols i també catalans (aquests procuren no fer-los gaire forts), els d'aquells cadellets dels Ciudadanos i, fins i tot, els més autèntics de tots i que ja crèiem extingits, com són els de la Falange Española. Aquests darrers són els més estrambòtics de l'espècie i s'amaguen darrere de l'amenaça barroera i primitiva, tal com van demostrar fa pocs dies quan van elaborar un vídeo tronat amb què volen intimidar l'alcalde, Carles Móra, amb un llenguatge que en qualsevol país d'Europa els suposaria directament la presó. Curiosament, cap d'ells ha tingut la gosadia de donar la cara. Serà un fantasma aquesta ressuscitada Falange Española? Les darreres notícies han estat que el govern espanyol vol impedir la votació donat que vulnera no sé quins articles de la Constitució Espanyola. És clar, tot procés d'independència, alguna llei de l'ocupant haurà de traspassar, perquè, si no, les fronteres serien les de l'època de Carlemany. Amb tot, els promotors del plebiscit arenyenc tenen clar que el tiraran endavant, peti qui peti. Entenen perfectament que cal encarar-se amb els poders de l'Estat i estan disposats a fer-ho tot sabent el que s'hi juga, en aquest partit. La seva és una política madura que posa en evidència l'infantilisme ridícul de CiU o ERC quan es tracta de parlar dels drets de Catalunya.

Aquests catalans d'Arenys de Munt demostren tenir sentit polític i han fet diana. El seu gest és d'una gran transcendència històrica perquè colpeja directament l'Estat espanyol i posa en una situació molt i molt compromesa una classe política catalana que encara no sap com reaccionar. Fins i tot, destapa l'esquizofrènia política de personatges com Artur Mas, que diu que votaria «sí» a títol individual però que ell representa un partit que no vol fer referèndums d'independència. D'altres, com els escolanets catalans del PSOE, posen la llei per davant de la llibertat, que és el mateix que justificar el franquisme. O no era legal Franco en el seu moment? Per què el van combatre llavors?

Ara, aquesta taca d'oli de democràcia i independència amenaça d'estendre's a d'altres viles i ciutats catalanes en un procés que fa que a molts no els toqui la camisa a la pell. Als espanyols, perquè saben que això és l'inici d'un procés que pot resultar imparable, i als nostres dirigents, perquè deixa al descobert les seves polítiques de volada gallinàcia.

La iniciativa d'Arenys de Munt desarma Espanya, desemmascara els col·laboracionistes de casa i esperona la moral dels catalans. Això només es pot qualificar amb una sola paraula: victòria!