Manilles democràtiques
Em fa la impressió que s'ha arribat a uns nivells d'empatia envers aquestes persones un xic anormals. Crec que aquest exercici empàtic, tan lloable la majoria de vegades, es fa només quan els implicats són d'una determinada escala social; o potser també senten el mateix quan els detinguts són persones a les quals la marginalitat ha portat a cometre qualsevol delicte?
Alguns ho justifiquen dient que no és necessari emmanillar si no hi ha risc de fugida, perill d'agressió o perill d'autolesió, però de detinguts d'aquestes característiques se'n presenten a milers, i sempre emmanillats. Ha sigut només ara quan aquesta burgesia catalana i algun component de la classe política s'han escandalitzat. Per què no pensen en els futurs delinqüents que han fomentat amb els afanys especulatius per part d'uns i una negligència demostrable per part dels altres? Per què no pensen en si portaran manilles o no els arrestats per anar a robar als horts dels agricultors o a furtar menjar als supermercats? O potser aquests només fan llàstima i no els vindrà d'aquí estar una estona fermats?
En el fons es poden fer moltes argumentacions a favor o en contra, però és força trist que l'únic que puguem democratitzar siguin les desgràcies.