I els altres murs?

La vergonyosa i anacrònica paret que divideix el territori entre Israel i Cisjordània està formada per tanques, filats, rases i plaques de ciment de fins a 8 metres d'alt. Algunes seccions també tenen sensors, sorra per identificar petjades fàcilment, carreteres de patrulles i zones de separació de fins a 60 metres. El govern israelià va iniciar la construcció de la barrera de separació el 2002 amb l'objectiu de protegir els seus ciutadans d'atacs palestins. El que per a Israel és una «tanca de seguretat» s'interpreta des del costat palestí com un «mur d'apartheid».

Avui cap dels dirigents mundials no ha recordat la vergonyosa situació que pateix, dia rere dia, el poble de Cisjordània. Pel que sembla, no vesteix tant una foto davant d'aquest mur criminal que Israel ha bastit per escanyar tot un poble i deixar-lo abocat a un futur incert i sense esperança.

Un cop acabades les grans gestes de celebració per l'enderrocament d'aquest mur a Berlín, els palestins es preguntaran el perquè de la no assistència de les luxoses comitives de polítics amb vols privats, hotels de luxe i àpats per només fer-se la foto de rigor i, a corre-cuita, tornar a les seves mansions i negocis productius.

Palestina, mentrestant, cada cop se'ls mira amb més desconfiança i vergonya aliena. Potser vindran quan aquesta paret diabòlica tingui vint anyets i calgui fer-ne una altra foto!