Les feines de la llar i la legislació

Es parla molt de l'explotació que es fa de les treballadores de la llar. És cert que en molt casos, no sempre, aquestes persones han de treballar amb unes condicions econòmicament injustes als horaris que s'han de treballar i a més això ho fan sense estar donades d'alta a la Seguretat Social. Del que no es parla és del fet que aquestes són les mateixes condicions laborals que han tingut i tenen milions de dones que han decidit dedicar-se a cuidar de la seva llar i dels seus fills, sense que el seu marit hagi pogut pagar-los un sou i pagar les corresponents quotes de la Seguretat Social, ja que la llei no permet contractar familiars.

Resulta que jo puc contractar, donar d'alta i pagar les corresponents quotes de la Seguretat Social a la dona del meu veí perquè es cuidi de la meva llar i el meu veí pot contractar, donar d'alta i pagar les corresponents quotes de la Seguretat Social a la meva dona perquè cuidi de la seva llar. Però cap dels dos pot contractar la seva pròpia dona per fer la mateixa feina.

Aquestes lleis han estat totalment injustes i pel que sembla ho continuaran essent, ja que els nostres legisladors no fan res per canviar les lleis laborals per tal de donar una compensació justa a unes persones que han donat i donen el millor que tenen sense escatimar cap mena d'esforç.

És vergonyós que els legisladors que s'autoconcedeixen pensions de per vida només per haver dedicat quatre anys de la seva vida al bé comú no hagin legislat res per fer justícia a unes dones que han dedicat i dediquen tota la seva vida al bé més apreciat de tots els seus ciutadans, que són les seves famílies.