Parelles lingüístiques

Jo he fet de parella lingüística i em fa la impressió que aquest tipus d'iniciativa serveix molt poc per a la finalitat per a la qual es va establir: que els participants es deixin anar i parlin amb espontaneïtat el català amb tothom. El 80% dels catalans no mantenen el català i quan veuen un estranger la immensa majoria parlen castellà. Així no anem enlloc. Seria millor que els catalans ens preocupéssim més de parlar català en tota situació que no pas de fer de parella lingüística. Ja sé que una cosa no exclou l'altra, però hi hauria d'haver prioritats. Després de 10 dies i més de 15 hores de conversa esforçada amb el noi japonès que em va tocar de company, la seva conclusió va ser desoladora. Em va dir: «Sí, sí, això del català està molt bé, però tan prompte com em sigui possible aprendré castellà.» Tenia clar que la llengua «útil» a Catalunya –en part pel que he dit abans– era el castellà. Crec que les parelles lingüístiques poden ser una cosa simpàtica i un bon mecanisme d'integració social, tanmateix diria que milloren molt poc l'ús efectiu del nostre idioma.