Qui cuida els nostres camins?

Fa unes setmanes, en una carta oberta, l'alcalde d'un municipi del Baix Empordà remarcava en el butlletí d'informació municipal que per atraure el turisme calia mantenir els valors patrimonials i tenir el poble «net i endreçat»... perquè així, «tothom que hi vingui se n'emporti una bona impressió». I jo em pregunto: és suficient tenir «net i endreçat» només el nucli dels pobles? I els camins que els envolten, ¿és que no formen part del patrimoni natural d'aquests municipis? ¿És que no són una gran font d'atracció per als excursionistes, ciclistes, cavallistes, passejants, hotels rurals o per a tots aquells que busquem el contacte amb la natura? ¿És que els camins no han de gaudir de la cura i el manteniment dels ajuntaments?

Sóc habitual ciclista que m'agrada pedalejar per aquests antics camins de terra, i malauradament he constatat, en els meus passejos, que la majoria no estan ni nets ni endreçats, sinó tot el contrari: estan plens de llaunes i plàstics que ningú no cull, que allà es queden fins que són enterrats per les fulles o fins que algú de bona fe, de tant en tant, com un servidor, el recull. Però aquesta no és la meva feina. He observat que el municipi està proveït d'un bon arsenal de maquinària automàtica per netejar fins i tot les fulles de les arbredes i parcs! Doncs que deixin estar les fulles i comencin per les llaunes i els plàstics. De segur que si els camins també estan «nets i endreçats» les estadístiques municipals notaran com el turisme anirà creixent sense parar.