Grup PADES de Blanes, gràcies

Fa quatre mesos vam descobrir una gran ajuda, en saber que en la greu malaltia del nostre avi tindríem el suport d'un grup professional i humà fora del normal, per sort per a nosaltres. Tot va començar amb una inexperiència de tota la família, que no sabíem com actuar en la malaltia del nostre avi. Per a tots va ser una notícia molt dura, i no sabíem com suportar la malaltia tan gran que tenia, per tenir una millor qualitat de vida en els seus últims dies. Elles ens van guiar pels camins en què havíem d'actuar perquè el nostre avi no patís en els últims dies de vida que li quedaven. Era una crida per a elles i hi havia una resposta immediata per a nosaltres i estaven completament a la nostra disposició. Mai no hi havia un no per posar-se al nostre servei, encara que fos el seu treball diari. Però nosaltres creiem que ho feien més humanament que professionalment, encara que saben que el final dels seus malalts és trist, però amb la satisfacció d'haver fet una bona feina i amb la gran tranquil·litat per als familiars, que saben que s'ha fet tot el possible i més.

Aquestes línies són per agrair el seu esforç pel nostre avi Miquel, però també perquè la gent sàpiga que l'esperança mai no es perd i més amb un grup com l'Eva, l'Imma i l'Alícia. Gràcies per ser com sou i seguiu així, que la gent us necessita com nosaltres us hem necessitat.