El conferenciant absent

Com que és una situació que a mi m'ha passat unes quantes vegades ens els últims temps, he de suposar que també s'hi han trobat altres persones. El fet és en principi no gaire rellevant; has anat a una conferència, taula rodona, xerrada o acte semblant i el presentador de torn ens dóna la noticia: el conferenciant és absent, no ha pogut venir. Causes personals, oficials o desconegudes ens priven de la seva presència. Pot passar que se suspengui fins a una altra data, o que hagin buscat a última hora un altre conferenciant que el supleixi de la millor manera possible. Allò que havia de ser ja no pot ser i a vegades ja no serà.

I tu que havies fet algun equilibri per trobar un temps per anar-hi, que t'hi havies desplaçat i que potser havies deixat de banda una altra activitat que tenia un horari coincident amb aquest, doncs res, te'n tornes cap a casa. Quina mala sort!, dius. I tu rai! Pitjor és per als que fa temps que estaven programant aquell acte, fent-ne difusió als diaris o emissores, amics i coneguts.

En les taules rodones sempre hi ha anunciat el conferenciant de prestigi o mediàtic que serveix de reclam per atreure el públic, i que és el que al final no es presenta.

Com que això està passant massa vegades, segur que molt per sobre de les estadísticament acceptables possibilitats de malaltia, situació familiar greu o altres excuses humanament entenedores, hem de pensar en dues possibles causes: o els conferenciants són un grup social amb un elevat percentatge d'informalitat i menyspreu envers el públic, o les entitats organitzadores són d'una profunda lleugeresa en anunciar un conferenciant de renom, del qual la seva assistència és, com a molt, dubtosa.

I és clar, a partir d'ara quan decidim anar a una conferència, taula rodona, etc. hem de tenir ben present la possibilitat que potser aviat tornarem a ser a casa, o bé no anar-hi. És una pena.