El conferenciant absent
I tu que havies fet algun equilibri per trobar un temps per anar-hi, que t'hi havies desplaçat i que potser havies deixat de banda una altra activitat que tenia un horari coincident amb aquest, doncs res, te'n tornes cap a casa. Quina mala sort!, dius. I tu rai! Pitjor és per als que fa temps que estaven programant aquell acte, fent-ne difusió als diaris o emissores, amics i coneguts.
En les taules rodones sempre hi ha anunciat el conferenciant de prestigi o mediàtic que serveix de reclam per atreure el públic, i que és el que al final no es presenta.
Com que això està passant massa vegades, segur que molt per sobre de les estadísticament acceptables possibilitats de malaltia, situació familiar greu o altres excuses humanament entenedores, hem de pensar en dues possibles causes: o els conferenciants són un grup social amb un elevat percentatge d'informalitat i menyspreu envers el públic, o les entitats organitzadores són d'una profunda lleugeresa en anunciar un conferenciant de renom, del qual la seva assistència és, com a molt, dubtosa.
I és clar, a partir d'ara quan decidim anar a una conferència, taula rodona, etc. hem de tenir ben present la possibilitat que potser aviat tornarem a ser a casa, o bé no anar-hi. És una pena.