el lector escriu

Pol·lució: el càncer democràtic

El gran núvol negre sobre Barcelona i rodalia ens ha fet a tots iguals! Tant se val que siguem dones o homes, infants o adults, de dretes o d'esquerres, rics o pobres, amb papers o sense, periquitos o culers... per gentilesa dels milers de conductors àvids de cotxe, d'algunes empreses altruistes que ens regalen el seu fum sense demanar-nos res a canvi, i d'uns polítics amb poca ambició, tots tenim de franc uns quants números per a la gran rifa.

Ja no cal treballar a Txernòbil o fumar pels descosits per participar en el gran sorteig, tan sols cal viure a ciutat per gaudir d'aquesta democràcia i tenir igualtat d'oportunitats per morir prematurament.

El més sorprenent és que pocs s'adonen (ni tan sols els polítics) que els responsables d'aquesta malalotto som tots plegats, i malgrat les estadístiques, ni som conscients que som part del problema, ni encara menys, que podem ser-ne també la solució.

La promesa de nous cinturons, aeroports i infraestructures vàries farà possible el miracle, i amb la contribució de tots estendrem el gran núvol per tot el territori, exportant la democràcia igualitària fins a l'últim racó de Catalunya, i potser del món sencer.

Posats a fer, preferiria la democràcia de l'aire pur. I si no fos possible, doncs una dictadura que ens fes desiguals i en què només juguessin a aquesta rifa aquells que voluntàriament i conscient volguessin participar-hi.

Poc canviarà la situació i la societat si els polítics amaguen el cap sota l'ala i, lluny d'erigir-se en exemples a seguir i adoptar solucions valentes a aquest greu problema de salut, es limiten a actuacions insuficients que no fan sinó legitimar el comunisme de la pol·lució.