El compliment de la llei i les administracions públiques

Tots estem sotmesos a l'imperi de la llei, però les administracions publiques espanyoles incompleixen de forma reiterada les normes dictades pels poders legislatius i aquí no passa res. Per què dic això? No és pas una acusació gratuïta, ho dic perquè es cert. Pregunteu-ho si no a la ingent quantitat de ciutadans que estan esperant el compliment de la llei de dependència, la llei d'ajut al lloguer per a gent jove, la llei d'ajut a l'autoocupació, ajuts per a cursos de formació de l'INEM, etcètera. Ajuts que depenen tots o quasi tots de l'administració central. Del Ministeri d'Habitatge o de l'Instituto Nacional de Empleo. Algun incrèdul podrà dir: «Digueu-me'n algun cas concret.» A centenars, podria anomenar-los, però em limitaré al meu cas i segur que milions de ciutadans s'hi sentiran identificats. Febrer del 2007. El meu fill de 28 anys decideix independitzar-se. Se'n va a viure a Girona ciutat i demana l'ajut per a l'habitatge a joves de la llei de Carmen Chacón, aleshores ministra d'Habitatge del govern de Zapatero. Després d'insistir sense cap resultat, d'escriure i publicar articles a diversos diaris catalans i de demanar la intervenció del Síndic de Greuges, el primer pagament li va arribar l'agost del 2008. A final del 2008, per causes familiars i de feina canvia de domicili. Amb aquest decisió desapareix l'ajut i ha de començar de nou tot el procés de petició. Té reconegut el dret a l'ajut des de l'agost del 2009, però el gener del 2010 encara no ha rebut ni un euro. La meva pregunta és: qui obliga les administracions a complir la llei? què passa si el que incompleix una llei és un ciutadà? No calen respostes. Tothom ho sap.