Fer llenya de l'arbre caigut

La crisi, han indicat que ha estat per causes financeres. Però en lloc de reformar les causes financers, només es parla de reformes laborals: 1) Contractació: flexibilitat de plantilla. 2) Moderació salarial: indexar a productivitat no a inflació. 3) Jubilació: allargar edat laboral (això perjudica els joves). 4) A les pensions i a l'atur hi ha un límit per cobrar. Hi és a totes?

Crec que l'indicat seria parlar de reformes financeres: 1) Concessió de crèdits per part de la banca. 2) Moderar o limitar beneficis, o ajustar o sinceritzar les comissions, manteniments, interessos, etcètera, de la banca. 3) De les prestacions i ajudes a la immigració. 4) Del sous, despeses, viatges, gratificacions i pensions temporals o vitalícies a polítics i ministres.

La banca ja ha superat la crisi amb diners de l'Estat, que en som tots.

Al capdavall, si hem de sufragar les pèrdues a la banca quan n'hi ha, també seria bo aprofitar-nos-en quan hi han beneficis. A les verdes i a les madures.

En lloc de parlar de les reformes laborals, no es podria parlar també de nacionalitzar la banca? Segur que els Botins no hi estarien d'acord, com nosaltres tampoc no ho estem amb el projecte de jubilacions.

Si les pensions per jubilació són la xocolata del lloro comparat amb altres despeses...! Quina mentalitat, la patronal espanyola, que fa pinya amb el seu president que no paga els sous als seus treballadors, tal com s'ha vist a les notícies. «Orgullo profesional»! Que s'ho facin mirar! Que Déu N.S. ens agafi ben confessats, si guanya el PP. Seny!!!