Parc natural, malgrat CiU

Diumenge, el president local de CDC a Torroella de Montgrí-L'Estartit feia un seguit de reflexions en relació a la llei que declara parc natural el Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Intentava justificar per què CiU, una vegada més de la maneta del PPC, rebutja frontalment aquesta llei.

L'oposició de CiU no ens ha de sorprendre. De fet es mantenen en la mateixa línia que ara fa 30 anys, quan qüestionaven l'existència dels aiguamolls i defensaven que la protecció existent ja era suficient.

Potser ara ja apareix com a inversemblant l'amenaça de la urbanització en aquestes zones, però no així la de determinats usos que només es poden encabir en sòl no urbanitzable (camps de golf, càmpings, aparcaments de rulots, canals d'esquí aquàtic). Cal, doncs, protegir i posar en valor el nostre patrimoni natural, però també cal promoure el desenvolupament econòmic d'aquesta zona amb veritables criteris de sostenibilitat.

El senyor Ferrer qüestionava la representativitat del seu alcalde. Matemàtica pura!, com diu ell: si és alcalde deu ser perquè una majoria dels regidors/es el varen votar, no? Ningú no ha dit que el seu grup municipal no tingui res a dir, com també hi tenen a dir els veïns i entitats que en són partidaris als municipis de Pals, Palau-sator i Fontanilles. El representant del seu municipi és qui és, com ho són els dels consells comarcals i el de la Diputació de Girona. I miri per on, tots coincideixen en la conveniència de declarar aquest nou parc natural.

Que s'ha fet a esquenes de la gent del territori? El Sr. Ferrer sap tan bé com jo que això no és cert. En la tramitació tothom ha pogut dir-hi la seva. S'ha escoltat tothom. Altra cosa diferent és que encara no disposem del consens d'alguns sectors econòmics i de determinats municipis. Però si hem de trobar el camí del diàleg val més que comencem per no qüestionar la representativitat dels alcaldes. No els sembla?