Benvinguts a la Costa Brava

Fa pocs mesos celebràvem el centenari del que Ferran Agulló encertà a denominar Costa Brava, amb els anys, un destí turístic de primera línia.

El 8 de març, com bona part de Catalunya, ens vam quedar sense fluid elèctric després d'una intensa nevada que, a Palamós, deixà 15 cm arran d'aigua. En plena era digital quedàvem desconnectats de la resta del món, a no ser que es disposés d'una ràdio de piles. Sense electricitat ni calefacció, amb un gèlid temporal de gregal i, en molts casos, sense aigua i sense poder cuinar. El servei d'avaries de Fecsa-Endesa t'informava que no tenien previsió de temps per al restabliment del subministrament elèctric. Per la ràdio de piles t'assabentaves que la gestió del govern era impecable (només ens hauria faltat escoltar el conseller Saura manllevant la frase del Màgic Andreu «sóc el millor»). A les 30 hores de l'apagada t'arriba la notícia que a les ciutats de Barcelona i Girona ja tenen llum i que només queden un 30% d'abonats a les fosques: majoritàriament els municipis de la Costa Brava situats al Baix Empordà. Amb dos dies sense corrent elèctric, podem dir que som uns afortunats, perquè molts pobles veïns encara segueixen a les fosques després de 72 hores. Arribes a la conclusió que som l'últim cul del món; això sí, centenari. Per acabar, deixin-me felicitar Fecsa-Endesa i el nostre govern tripartit per la seva ràpida i magnífica gestió. Els que ens queixem no som precisament urbanites, senyor Montilla.