Només sóc mestra, no economista

Em sento indignada amb la vaga del 17 de març passat. Família i amistats es troben en aquests moments afectats per la crisi i tenen serioses dificultats per tirar endavant. Per això caldria fer una vaga diferent, com obrir un diumenge per impartir classes o atendre l'alumnat en horari escolar sense impartir classes. Però a la manera dels senyors dels sindicat, l'únic que s'aconsegueix és reforçar la mala i molt sovint injusta imatge que tenim els mestres. Quedi clar que tampoc no em convencen les propostes del conseller. I que si fes vaga d'alguna de les maneres esmentades o similars, seria per defensar que cal un bon programa educatiu, una millor conciliació familiar i que es respectin els drets laborals. Tres punts que no es poden barrejar, tot i que sí complementar. I si es tinguessin en compte aquests tres punts, la vaga tindria més participació i seria més ben entesa. I el full dels sindicats ja no aniria amb un: «No, No, No», sinó per exemple: diem SÍ que els nostres alumnes tinguin des del primer dia tot el seu professorat.

A trets generals, jo també m'hauria apuntat a la vaga, però no a una que no informa els pares ni el nostre país del que realment passa ni del que realment pensem els mestres ni per quines raons ens indignem de debò. Si us plau, no poseu en nom de tots paraules de pocs. Crec que la majoria volem millorar el nostre sistema educatiu, però també que la majoria creiem que tan sols ho podrem fer si la societat, les famílies i els mestres ho fem junts, no si ho fem enfrontats. I penso que aquesta vaga no feia altra cosa que reforçar les decisions d'un departament que ha posat al capdavant de l'educació un economista, que, a fi de comptes, m'imagino que deu mirar per l'economia i no per l'educació.