La bicicleta també significa progrés

Ja queda poc més d'una setmana perquè se celebri a Lleida el tercer congrés català de la bicicleta. Un cop més veurem l'alcalde de torn juntament amb altres autoritats municipals, autonòmiques i estatals, fent-se l'oportuna foto a la inauguració i la cloenda, i parlant de les bondats d'aquest mode de transport que també fa ciutat i ajuda a fer salut, estalviant, i molt, en entorns urbans on al cotxe se li ha donat massa importància i ha portat al deteriorament ambiental a què les poblacions urbanes estan sotmeses. Però després els diners se'n van cap a la indústria de les quatre rodes: més subvencions per als plans que incentiven l'adquisició de cotxes, infraestructures vàries… i per la bicicleta, poc més que quatre duros i, això sí, molta fressa i poca endreça. El resultat: una estafa.

El dèficit d'infraestructures existeix de veritat: per a la bicicleta, està clar. Els mitjans de comunicació tornen a estar al costat dels lobbys i poders de sempre relacionats amb la indústria de l'automoció. I els missatges de l'augment de vendes de cotxes ens recorden a la gran majoria que només és possible sortir d'aquesta crisi canviant radicalment de model i no continuant com fins ara. Tot i així, cal reconèixer que s'està avançant. Apa, i a la gran majoria ara toca un cop més omplir el dipòsit del cotxe d'or negre cada cop més car. I per vies verdes… la millor via verda és aquella via de tren que no es tanca (tramvies inclosos). Recorden l'any 1985? Només cal dir les coses pel seu nom.