Senyor Guardiola, conseller de l'educació

Molt agraïda Sr. Guardiola, no per les copes, ni per les vibracions, ni tan sols pel Barça-Madrid, que també. Gràcies per ajudar-nos als mestres en la nostra tasca educativa. Jo, que no seguia el futbol, m'assec partit rere partit a esperar les seves declaracions, que gravo als fills i recomano als meus alumnes. Fa uns dies pensava que l'educació havia de ser representada per un mestre, professor o pedagog. Però, Sr. Guardiola, m'ha demostrat que estava equivocada i que l'ha de representar algú amb la seva bona educació. Si va ser escollit català de l'any no crec que fos només per les copes, sinó perquè molts voldríem prendre'l com a model a imitar pel seu saber estar. Penso que vostè exerceix de conseller de l'educació mostrant-se diplomàtic, capaç d'acceptar derrotes i crítiques, modest amb guanys i encerts, i sobretot, respectuós amb rivals, alhora que políticament correcte amb tothom. I si a vostè se li acabaven els adjectius per al gran Messi, a mi se'm mengen les raons per les quals donar-li les gràcies. Si m'ho permet, l'agafo d'exemple i em pregunto si els nostres sindicats i el nostre conseller d'Educació coneixen el nom de suficients centres o mestres i alumnes d'arreu, i prou pares i mares caixeres, mecànics o sense feina afectats per les bones i no tan bones decisions educatives. El 18 de maig hi ha un nou Barça-Madrid (vaga), però no hi podrem veure l'elegància del nostre entrenador blaugrana. Aquest partit sols el disputen els entrenadors i ens deixen fora de joc als jugadors. Els sindicats van a l'atac i el ministeri juga a les individualitats. Si us plau, anem a un estudi a fons abans del partit, juguem amb totes les possibilitats ben estudiades i finalment regaleu-nos una roda de premsa d'aquelles a què ens té acostumat el Sr. Guardiola.