Esbessar

Una opinió més sobre la nevada el passat 8 de març de 2010; de caire lingüístic: és sobre la paraula esbessar, No l'he vista escrita ni sentida enlloc en parlar dels estralls als boscos a conseqüència de la neu; parlen de branques trencades, esqueixades, aixafades, esberlades, etcètera. A la meva infantesa, cap als anys 40 del segle passat, sentia a dir a Arbúcies, poble del qual sóc originària, que quan nevava tothom tenia dret anar al bosc, sense permís de l'amo, a buscar tota la llenya de les branques esbessades i fins i tot, si no hi havia gaires branques malmeses, es podia tallar qualsevol arbre sencer, cosa que no devia agradar gaire al propietari del bosc, ja que en aquell temps la fusta era molt valorada. En aquella època la llenya era l'única matèria existent per escalfar-se, ja fos a la llar de foc o a les estufes, i si a alguna casa arribaven a tenir calefacció també la caldera funcionava amb llenya. Confio que la paraula esbessar no es perdi, la trobo molt catalana.