El CESCE i la crisi

El Sr. De la Herrán, actual director general de la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdits a l'Exportació (CESCE), participada en més de 50% per l'Estat, diu que «el meu negoci és reduir la sinistralitat dels meus clients. Si no encertem, ens surt caríssim perquè paguem una indemnització gegantesca». Al·lega que el «partit» que CESCE li ha tret a la crisi se situa que la companyia ha hagut d'introduir millores en el seu sistema per evitar els impagaments. No podem sinó demostrar el nostre malestar per aquestes afirmacions. Quan CESCE actua per compte de l'Estat, assegura operacions que generen deute públic en tercers països quan l'operació comercial resulta fallida. En aquest cas, CESCE no perd, sinó que reclama el deute generat per l'impagament al país on es va realitzar l'exportació. Al 2009, el 40% del deute extern que els països més empobrits devien a l'Estat espanyol ha estat generat per CESCE. Entre aquests països es troben Cuba (1.684 milions d'euros), la República del Congo (201 M€) o l'Iraq (100 M€). Són ben coneguts els gravíssims impactes que genera el deute extern en aquests països. Des de la lògica del respecte dels drets humans i del medi ambient, CESCE podria treure millor partit a la situació. Pateix greus deficiències a l'hora de garantir que la internacionalització de l'empresa espanyola no produeixi impactes ambientals o socials indesitjats als països del sud. El Tribunal Permanent dels Pobles jutjarà a Madrid (del 14 al 18 de maig) tant un nombre important d'empreses espanyoles i europees pels impactes al sud, com els governs europeus per la seva complicitat. Quan es tracta de fons públics, hi ha mínims que podem exigir, tal com ho afirma la campanya Qui deu a qui?, que reclama que s'auditin els deutes generats per CESCE.