No vull aquesta escola

Sóc de pagès, vaig fer magisteri perquè tampoc no tenia gaires més opcions; em vaig trobar fent de mestre gairebé per inèrcia, sóc del temps que alguns entraven directe, i jo sense saber-ho! Amb els nens m'hi he sentit a gust, no m'han calgut grans manuals de pedagogia, ells m'han ensenyat tot el que sé, des del primer dia no m'ho vaig plantejar com una feina carregosa, fèiem el que ens semblava convenient en cada situació, sense angoixes, sense imposicions, amb bona cara; no ens deixàvem mai el pati, era sagrat, despatxàvem totes les energies i tornàvem contents a l'aula. Ara és diferent, tothom hi entén, tots volen dir-hi la seva, començant pels que ens manen, que sembla que ens haurien d'ajudar, resulta que molts no han trepitjat mai una escola, s'inventen calendaris que no satisfan ningú, imposen normatives sense consens, i no parlem dels nomenaments i altres perles d'última generació. Quan seria tan senzill conciliar l'àmbit més proper a l'alumne, on família, mestres, entorn, tinguessin de veritat part activa i se'ls reconegués la seva incontestable aportació a l'educació, on se suprimissin tràmits i especulacions, guerres partidistes, interessos gens clars, intromissions de sectors sospitosos que no beneficien sinó que encara interfereixen en nom de la pretesa democràcia de què presumeixen. Crec que hauríem de tornar a la vella escola, acceptant totes les noves tècniques, però l'esperit d'abans s'ha perdut. Cap a estudi! Apa, vinga, som-hi, anem-hi, que el mestre es fa vell!