La Diagonal i la mobilitat

Quan fallen els arguments de mobilitat qualsevol oportunitat és bona per fer soroll davant d'una consulta que hauria de plantar cara a l'automoció massiva de la ciutat i els seus greus efectes sobre la salut i la congestió.

En comptes d'informar que tindríem una gran oferta formada per un dels metros més importants d'Europa (línia 9 al 2014), la unió del tramvia (equivalent a 12 carrils de cotxe) i la creació d'una xarxa de Retbus competitiva amb el cotxe, es parla de col·lapse de l'Eixample sense demostrar-ho. En comptes de reflexionar sobre qui privatitza la Diagonal avui, amb vuit carrils dedicats en exclusiva a l'automòbil privat, es parla de la privatització del transport públic en benefici de les constructores, precisament les mateixes que estan fent els túnels i trens del metro. Si fos cert que els defensors de la reforma servim els interessos privats només defensaríem el metro. Comparem si no els 7.000 milions d'euros necessaris per a 100 milions de viatgers a l'any de la línia 9 amb els 800 milions d'euros per a 50 milions de viatgers amb tot el tramvia fet i pendent. Agradi o no, el tramvia només costarà el que valen 2 parades de metro i portarà molts més viatgers. Hi ha poques operacions tan eficients com aquesta. Si l'explotació ha de ser pública o privada és un altre debat, i involucraria els 50 operadors actuals de bus integrats de la regió metropolitana.

Els defensors del transport públic –no únicament tramvia– estem indignats per la manipulació global de la informació i lamentem que la consulta no s'estigui aprofitant per definir la nova Diagonal, la transformació de la qual ja fou aprovada l'any 2008 per tots els grups polítics llevat del PP, que vol incrementar el trànsit a Barcelona.