el lector escriu

Individualisme i ignorància

Sabem, per definició, que vivim en societat i som conscients que formem part d'una comunitat d'iguals, els nostres semblants. Tot i així, cadascú dels ciutadans manifesta una certa ignorància envers els altres. Existeix un egoisme que frega l'individualisme: moltes vegades cometem l'error de pensar que no necessitem ningú per sobreviure, la qual cosa fa que ens posicionem davant una seqüència poc científica, per tant, errònia. Sense anar més lluny: no tothom té el privilegi de tenir un hort a casa seva ni crear la seva pròpia collita, per tant, és necessària la influència dels altres quant a l'alimentació. A què ve tot això? És fruit d'una reflexió. Ni més ni menys, voldria manifestar una queixa. Res a veure amb horts ni collites, sinó amb higiene, concretament, parlem dels lavabos de l'estació de tren de Girona. Per què estan tan bruts? Per què fan tanta pudor? És que no hi ha prou diners per fer que es mantinguin impecables? A ningú no li cauen els anells per netejar quatre gotetes de pipí, però si només fos això no em prendria la molèstia d'escriure una carta al diari. Tant costa fer del nostre petit hortet un hivernacle comú? Fem d'aquella premissa inicial que és el concepte de viure en societat una idea universal, si us plau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.