I tant, que calen els mercats municipals!

El veí Jaume Oliveres plantejava en un article recent una interessant reflexió sobre la vigència dels mercats municipals tal com han estat entesos des de finals del segle XIX, en la qual barrejava conjuntura –reforma dels mercats– amb el model. Pel que fa al Maignon, la reforma ja és a les mans dels tècnics municipals, i els paradistes no han de patir gens, perquè saben que han estat i estaran tothora informats del procés.

La diagnosi que Oliveres fa dels mercats és compartida. El model de gestió actual ha estat un model d'èxit, estudiat i imitat arreu, però està quedant obsolet. En aquest procés de readaptació ens trobem avui, i en aquest marc cal entendre les petites reformes del mercat de Llefià i la construcció de l'envelat provisional per al Maignon. Certament, avui els mercats municipals no tenen el rol exclusiu d'abastiment, però, en canvi, en tenen un altre tan important o més, que és el de la proximitat. I mantenen elements de dinamisme econòmic que aconsellen repensar-los per tornar-los a convertir en motor econòmic del seu entorn, per reforçar alhora el comerç de proximitat, tan característic d'aquestes contrades mediterrànies. Sense mercats que vertebrin el territori, mantenir el nostre model comercial es farà més difícil. Volem aquest model de comerç, que dóna llum i ànima als nostres carrers? Volem continuar donant resposta a prop del 50% de badalonins i badalonines que afirmen que van a comprar menjar quotidià als mercats? That's the question!