Per l'honra del meu fill i els nostres drets

Dia 1 d'abril del 2009. Un dia desgraciat. Vaig sortir de casa meva abillada amb la creu, la corona d'espines, la túnica morada i les sandàlies de platja per continuar el meu viacrucis per demanar justícia per al meu fill, que va morir atropellat l'any 1996 a Sarrià de Ter. Per reclamar justícia i demostrar que ell no va tenir-ne cap culpa. Sé que no faig mal a ningú i continuo aixecant pols fins a arribar a l'hort de les oliveres, al Calvari... Vaig passar molta, molta fred i tindré conseqüències: refredats, etcètera. Però en aquesta lluita reivindicativa de l'honra i els drets del meu fill i de la seva família només em guanyarà la mort o circumstàncies que jo no puc controlar. La resta, per molt dur que sigui, no és obstacle per a mi.