L'explotació dels investigadors a Catalunya
La majoria d'investigadors són aquells que després de presentar molts papers han pogut aconseguir una beca, que amb sort volta els 1.000 € mensuals; la minoria són aquells que tot i presentar papers no han tingut el privilegi i no reben cap ajuda. Són la minoria no pas perquè no tinguin capacitat investigadora sinó perquè s'ha de viure i per viure es necessiten diners. Llavors, o són fills de papà o han de treballar, i treballar i investigar alhora implica dedicar tots els caps de setmana a la investigació i unes quantes hores entre setmana que se sumen a les hores habituals de treball remunerat, per tant vol dir treballar sempre menys quan es dorm i dormir poc. Tot això es fa perquè la investigació en qüestió agrada i interessa, però s'ha de recordar que es fa en el si d'una universitat la qual vol cobrar uns dinerons per gestionar tota la parafernàlia. I aquí la gran sorpresa d'aquest any, les taxes de tutela acadèmica (allò que es paga perquè algú et dirigeixi la tesi; condició indispensable per poder-la fer, que algú la dirigeixi) ha passat de valer 100 € anuals a 500 €!!! Gairebé tant com un curs acadèmic a la universitat. Que potser ens fan classe i s'han de pagar els professors? Que potser els directors de tesi treballaran més aquest any!? A què es deu aquest increment tan bèstia? Què li passa pel cap a la Generalitat catalana per provocar aquest augment? I a més en temps de crisi. És normal que un investigador cobri 1.000 €? Llavors, senyors, no diguem que volem ser un país punter en recerca, si us plau, no fem riure. Surt més a compte fer un mòdul professional i entrar al mercat laboral amb 20 anys, que escarrassar-se en la carrera investigadora per ser doctor als 30 i tants, havent malviscut tots aquests anys i anar de pet a l'atur, perquè, desenganyem-nos, qui contracta un doctor?