Urbanisme de pacotilla
L'urbanisme de pacotilla és el que es practica majoritàriament en l'actualitat, que entén de números i de lleis, aplica les normes, compleix les superfícies màximes permeses i aixeca volums sense cap tipus de reflexió urbana, sense la més mínima mirada al llegat històric o als valors culturals, patrimonials i naturals de l'entorn on es practica. L'urbanisme de pacotilla és el que omple de metres cúbics l'espai buit de la ciutat com si es tractés d'omplir sacs de farina, el de les grans promotores i els especuladors. Podem posar-ne multitud d'exemples: els nous blocs a Celrà, urbanitzacions com la de Sant Martí de l'Heura, el nou sector urbanitzable a Marenyà, les noves edificacions a l'àrea en expansió de Salt i un llarguíssim etcètera.
No és només una qüestió d'incoherència i manca d'integració d'aquestes ordenacions urbanes en el seu context, sinó que també afecta en la seva dimensió social, la pèrdua d'identitat, l'homogeneïtzació cultural, la banalització de l'espai urbà, i per tant l'acceptació de la mediocritat.
Per això, cal reformular l'urbanisme, cal reconsiderar les normatives i buscar fórmules i models que incorporin valors com la potenciació de la identitat o les preexistències del territori al qual es formula. La revaloració dels espais urbans i l'equilibri dels usos i la seva compatibilitat han de ser eines essencials en la pràctica urbanística. La relació entre l'edificació i l'espai lliure o la integració dels elements naturals han d'esdevenir també aspectes a tractar seriosament, així com la incorporació definitiva de la mobilitat sostenible en els nous sectors de creixement urbà.
Concebre la ciutat com un espai de qualitat i no pas de quantitat, un urbanisme al servei de la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.