Em dic Sandra i sóc morosa

Sóc una noia de vint-i-pocs anys, rossa amb els cabells llisos, ulls de color mel, podríem dir que alta i de constitució normal, una més entre la multitud i estudiant d'economia. Em dic Sandra i sóc morosa. Potser aviat em perseguiran amb frac pel carrer o amb un barret de mexicà, i ja no podré passar desapercebuda. De moment, però, no se'm nota, tothom em mira com sempre. Però alguna cosa ha canviat, ja que han escrit el meu nom a la llista negra en comptes de posar-hi el nom de les companyies estafadores que ofereixen contractes amb les millors condicions.

Tot va començar quan vaig acceptar una oferta en què m'oferien el mateix servei que tenia per la meitat de preu. Un servei que mai m'han donat però pel qual m'han cobrat 89 euros. Quan vaig anar a la caixa a dir que tornessin els rebuts d'aquesta companyia, és quan em vaig convertir en morosa.