Carta una alcaldessa

No ens coneixem. Escric aquestes notes per dir-te una cosa concreta: ets valenta. Iolanda, m'explico: ets la primera persona que malgrat les maltempsades del destí –que són moltes, s'enfronta amb l'horror– remuntes per damunt de l'impossible. L'impossible no existeix i cada vegada que et trobes en una situació més complicada, revifes gràcies a un discurs tan senzill com el de l'humanisme. M'agrades perquè ets una persona que, coneixent les penes i les virtuts del teu poble, ets fidel a unes idees bàsiques i senzilles. Malgrat les controvèrsies –ser focus de mil coses, estar assenyalada per la premsa–, t'imagino i et veig sencera i sense defallir; aguantes ferma i fent veure que res no és tan terrible com s'explica món enfora. T'estimes Salt. Salt no és ni Marsella ni cap barri de París, ni tan sols s'assembla a cap població de la França en la qual s'hi cremem cotxes cada any –cerimònies anticapitalistes i desesperades. Allà els problemes són d'un altre calada i vénen dats a partir d'una altra qüestió –colonialisme resclosit–; de tota manera, em sembla que hi ha algú que intenta extrapolar-ho aquí, vigila, alcaldessa, potser el que passa a Salt no és solament una qüestió de delinqüència. Pot ser que hi hagi gent que barrina en contra de vosaltres –de tots. Res no passa per casualitat. Un petó, Iolanda.