Classes de xinès a l'institut

Classes de xinès a l'institut. He llegit en un diari de tiratge estatal que alguns instituts impartiran classes de xinès. De fet això no és una sorpresa, ja que aquesta possibilitat es comentava darrerament per l'empenta econòmica del país asiàtic. Si pensem políticament, el fet que a les nostres escoles públiques s'estudiïn diferents idiomes ens dóna prestigi. Quants més idiomes, més prestigi. Però què passa amb els nostres soferts estudiants/es i amb les nostres arques? Doncs que els primers/es s'estressen i les arques minven. Amb aquest raonament, el nostre jovent hauria d'estudiar: català, castellà i anglès, ara hi afegirem el xinès; i per què no... l'alemany, o francès, o... Això vol dir: més hores d'estudi, més estrès i, alhora, manca de lleure i temps per a la resta d'assignatures amb els efectes negatius que tot plegat comporta; recordem que el dia té 24 hores. A més, cal tenir en compte que la despesa pública augmentaria.

La problemàtica, o no, d'estudiar diferents idiomes ja la va raonar un metge polonès al segle XIX, i per evitar que un idioma s'imposés a un altre va crear-ne un de nou: l'esperanto, un idioma neutre i senzill (és el menys difícil dels idiomes). D'aquesta manera, a les escoles públiques s'estudiaria la llengua materna i l'esperanto com a idioma internacional, evitant la imposició d'una llengua estrangera i els problemes de submissió i diglòssia que això implica (aquí, fins i tot, evitaríem maldecaps als polítics i al Constitucional). Ja ho veieu, a l'escola pública, d'idiomes, només el matern i l'esperanto. A la privada, a més a més, els que es vulgui... si és que es vol. Més senzill i econòmic, impossible.