Situació surrealista

Difícil paper tenen aquesta setmana els pares dels nens i nenes valencians quan, en sortir de l'escola, com cada dia a l'hora de berenar, engeguin la televisió i els preguntin com és que TV3 no és a la llista de canals i encara menys el que volien veure, el Super3.

Què els diran? Que hi ha gent que no vol que siguem una nació, i que, per tant, treure TV3 és trencar un lligam? Que hi ha censura? Que els polítics catalans no han mogut ni un dit per evitar-ho? Que amb aquesta llei que prohibeix l'emissió els volen convertir en espanyols castellanoparlants? Que podran veure desenes de canals de televisió, però no TV3?

En ple segle XXI, en què podem veure les televisions de tot el món, és, com a mínim, surrealista que a València no es pugui veure TV3 perquè un president d'opereta ho decideixi així. Més surrealista és encara l'actitud dels polítics catalans, que continuen sense seguir els consells del traspassat Joan Solà... continuen sense plantar cara.

Quina vergonya! Quants mastegots més haurem de rebre encara? Hem de ser ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, sigui on sigui que residim.

A aquests pares valencians: els recomano que no busquin cap resposta, senzillament perquè no n'hi ha cap de raonable.

Sempre els queda pensar que s'ha perdut una batalla, però no la guerra i, a efectes pràctics, sempre tindran l'opció d'intentar sintonitzar TV3 via internet. Més val això que res!