“És l'economia, carallot”

“It's the economy, stupid”. Va ser una famosa frase utilitzada durant la campanya electoral de les presidencials del 1992 als EUA. Es considerava que el president Bush era imbatible, però el fet de no haver endreçat l'economia i haver centrat els seus esforços del mandat en la política exterior el feren fracassar i les eleccions foren guanyades per Clinton.

Apliquem aquesta lògica a Catalunya. Històricament, el nacionalisme català s'ha fonamentat en el fet identitari. Això com a únic argument per defensar una separació d'Espanya, però, és un model esgotat. Per obtenir una majoria social important cal convèncer una majoria de catalans que la independència cal basar-la no només en factors identitaris sinó en factors econòmics. El fet identitari no uneix: avui dia, ser català no implica parlar català. Cal sortir de l'atzucac i fonamentar-ho en l'economia. I quan parlem d'economia, què vull dir? Doncs tenir un model de finançament adequat. On els impostos del país es quedin al país. On més producte interior brut (PIB) es genera és on menys recursos públics s'inverteixen. Un model d'infraestructures que es basi en criteris racionals. Quin sentit té que la connexió amb TAV de Barcelona amb Europa encara no estigui feta? I la superposició d'administracions que infla el sector públic artificialment? De veritat algú es creu això del boicot als productes catalans per part d'Espanya? És que països com Finlàndia o Dinamarca no són viables? El món ens espera i els catalans sempre hem tingut una capacitat emprenedora, dinàmica i oberta.

Lluny d'haver creat imperis caducs i latifundis privats, els catalans sempre hem comerciat i negociat. La independència per si sola no ens trauria de la crisi, però hi ajudaria. Espanya és un mal negoci. Quan tots els catalans ens n'adonem serem forts de veritat.