Treballar en el que t'agrada = rendiment

Es parla molt de la importància de rendir millor els treballadors sobretot a Espanya, on sembla que es treballa més i es rendeix menys. S'ha pensat en la vocació de la persona per exercir en allò que li agrada fer? O més aviat tendim a tirar per on es creu que es guanyaran més diners i/o es tindrà millor posició social, poder...? Llavors passa que la persona treballa a disgust i la seva feina que li és feixuga no la fa a gust i rendeix poc. Seria molt necessari esbrinar quines són les facultats de cada persona, què és el que més l'atrau, i segur que el rendiment pujaria com l'escuma. No m'imagino una persona sense vocació d'ensenyar i estimar molt la mainada fent de mestre o un cuidador de gent gran que no sigui capaç d'aimar els avis, ni un metge, infermera, modista... que treballin sense la il·lusió per la seva professió. S'ho passarà malament anys i anys i mai no serà un bon professional. Per aquesta raó crec que fóra molt convenient que a les escoles i els mateixos pares observessin els seus fills des de petits i adreçar-los vers allò que els atrau i per què demostren tenir capacitats.

Tots tenim unes qualitats, seguraments diferents, i si s'escull correctament i es perfecciona sortirien uns bons professionals i s'hauria acabat el problema del mal rendiment. Una persona ben preparada i fent el que li agrada estimaria la seva feina i l'eficàcia estaria assegurada. Els pedagogs/gues (molt oblidats) podrien fer una bona feina a les escoles i seria una inversió que rediria al cent per cent.

És una assignatura pendent al nostre país.