Campanya electoral del segle passat

Diumenge vinent estem convocats a les urnes. I el més curiós del cas és que, en la segona dècada del segle XXI, les campanyes electorals es basen en les mateixes tècniques que quan es va restaurar la democràcia.

Quinze dies abans de les eleccions, tenim l'enganxada de cartells. És un ritual poc higiènic que consisteix a posar taulers al mig de la Rambla i omplir-los de fotos. La gràcia és sortir el més tard que sigui possible. Així pots enganxar les fotos del teu candidat a sobre dels rivals. Seguint la mateixa filosofia, es penja un fotimer de cartellets als fanals de la ciutat. De debò algú es pensa que el vot d'una persona intel·ligent pot canviar només pel fet de veure per tot arreu una foto retocada i un lema més o menys encertat?

Des de fa ja uns dies, la bústia de casa té alguna cosa més que factures de subministradors. Ara també rebem els sobres preparats per anar a votar i que no ens equivoquem. Tan estúpids ens creuen que pensen que deixarem de votar un partit si no rebem el seu sobre a casa? Jo encara no he decidit qui votaré, però vaig esborrant de les opcions possibles els partits que m'envien paperassa.

També he percebut la novetat de les furgonetes i rulots. Recordo, fa molts anys, quan la plaça de toros era una plaça de toros, en què sortia un dos cavalls anunciant que aquella tarda hi hauria corrida. I un altre exemple d'anunci ambulant: si passeges una mica per Tarragona, et creuaràs amb dotzenes de voluntaris que reparteixen paperetes explicant les virtuts del seu candidat. Pensava que els homes anunci ja no existien.

Ara bé: qui ho paga, tot això? Doncs sí: ho paguem els de sempre. Quina forma de llençar els diners... En ple segle XXI, s'hauria d'aprofitar la tecnologia, impulsar el vot electrònic, eliminar la propaganda en paper i eradicar els cartells electorals.

Avui en dia, apropar-se al ciutadà i estar penjat de la màxima quantitat de fanals que sigui possible no són la mateixa cosa.