Prescindir d'aquest personal no toca

Sóc familiar d'un pacient de l'hospital de Bellvitge. La seva situació ja no és preocupant però tampoc no és fàcil. Vull manifestar i agrair la professionalitat i humanisme de l'equip mèdic que l'està tractant. I vull agrair també la cura que l'equip d'infermeres, infermers i auxiliars tenen dels malalts. Més enllà de les seves responsabilitats i a despit de la seva precària situació laboral, la preocupació però també l' optimisme i l'estimació del personal, les bromes mai inoportunes i l'etern somriure, alleugereixen molt l'estada hospitalària. Seria injust dir noms, perquè me'n deixaria algun. Fins i tot és injust anomenar una planta o una secció. Però ja em perdonareu, no puc evitar enviar a la unitat 5.2 de Bellvitge una abraçada extensible a tot l'hospital. I un missatge al govern: prescindir d'aquest personal... no toca! Menys cotxes, menys dinars, menys directius, menys vestits i més sanitat.