El soroll a les ciutats

A l'estiu un dels principals problemes que patim tots és l'elevat soroll que hi ha a les nostres ciutats. En molts casos s'ha de triar entre la calor de dormir amb la finestra tancada i el patiment de la contaminació acústica. L'exposició a excessos de soroll produeix un munt de malalties entre les quals destaquen les angoixes, les depressions i les cardiopaties.

A Europa aquesta qüestió fa temps que està regulada en les fonts de producció (automòbils, avions, maquinària, etc.), i d'una forma sistèmica amb una directiva de l'any 2002. Aquesta norma obliga els estats a fer mapes estratègics de soroll, abans del juny de 2012, a les aglomeracions urbanes i a les grans infraestructures amb l'objectiu d'assolir uns nivells òptims de qualitat acústica. Després vindrà una segona fase on s'implantaran mesures concretes per apaivagar el problema, mitjançant plans d'acció.

Tanmateix, a les ciutats mediterrànies el soroll forma part de la idiosincràsia de molts ciutadans i això no es canvia de la nit al dia. Mentre siguin normals les terrasses dels bars fins a altes hores, les motos eixordadores alimentades amb testosterona adolescent, les converses en to de míting, els politons dels mòbils a tot volum, i tantes altres immissions sonores, no farem res. Al cap i a la fi, el soroll no es mesura en decibels sinó que és qualsevol so no desitjat.