Al coordinador de trasllats del Trueta

La meva indignació és pel que vam haver de passar el dia 19 de maig del 2009. Tot comença quan decidim que, per proximitat, és millor fer el trasllat del meu marit de la planta d'oncologia de l'hospital Josep Trueta de Girona a l'Hospital Comarcal de la Selva, a Blanes. De fet, és el que el doctor Cornella ens ofereix.

Crec que des del primer moment ja me'n vaig penedir. Intentaré explicar, resumidament, el perquè:

Primer: després d'esperar l'ambulància cinc hores (des de les quatre de la tarda), aquesta ens fa una ruta turística pel centre de Girona i Caldes. Segon: a tres quarts de deu del vespre arribem a l'Hospital Comarcal de la Selva i resulta que no tenim habitació. Això no és el que el doctor Cornella ens havia dit! Tercer: ens deixen allà a urgències. Quart: el meu marit, comença a tenir dolor. Ah! La doctora d'urgències està en un box i no ens pot atendre!

Cinquè: tot i avisar les infermeres perquè no intentin buscar les venes del meu marit (porta un Port-A-Cath), m'ignoren i comencen a turmentar-lo inútilment buscant-les-hi. Sisè: per fi! Aproximadament a les dotze de la nit ens fan l'ingrés a l'habitació.

Si ens arribem a imaginar tot aquest calvari ens quedem on estàvem, molt ben atesos i sense cap mena de patiment per a ningú.

A la vista de tot això, queda clar que el dit doctor és incapaç de fer la seva feina amb responsabilitat i consciència. Com a coordinador de trasllats, hauria de tenir molt més present que tracta amb persones que, en aquestes circumstàncies, es troben en situacions físiques i emocionals complicades.

Ara que tot ha acabat, deixo aquí escrita la meva denúncia perquè quedi constància dels fets ocorreguts i per tal que es prenguin les mesures que, a Sanitat o a qui correspongui, es creguin oportunes.