Feminisme i avortament

Em sorprèn que hi hagi algunes organitzacions feministes que demanin l'avortament lliure. Crec que és un gran error, perquè obliden el gran problema de la dona que avorta: la síndrome postavortament.

Les autèntiques feministes demanarien al govern una llei de suport per a les dones embarassades que ho necessitin i que els permeti viure l'embaràs amb dignitat, sense prejudicis, parir i decidir lliurement si donen el fill en adopció o no. Les autèntiques feministes no voldrien les píndoles de l'endemà perquè provoquen insuficiència hepàtica, vòmits, hemorràgia vaginal, vertigen, dolor abdominal, diarrees i increment del risc del càncer de fetge i pàncrees, entre altres coses. Amb l'avortament i la pastilla de l'endemà la dona queda més dèbil que mai. El camí d'una dona per arribar a tenir els mateixos drets i oportunitats que un home no és el de crear polítiques que ocasionen morts i malaltes, sinó el de valorar la maternitat com el tresor més valuós que té la societat, ja que produeix capital humà i també genera canvis en la dona que ha parit: es torna més alegre, amb més vitalitat, més capacitat de treball, més intuïtiva... Tot un bagatge de valors i estratègies que són molt preuats en la vida professional.