Síndrome de fatiga crònica

Fa 32 anys que sóc mestra, professió que m'apassiona. Malauradament des de en fa 16, pateixo la síndrome de fatiga crònica (encefalomielitis miàlgica). Durant tot aquest temps he continuat la meva activitat laboral, amb alguns períodes de baixa quan la malaltia s'ha agreujat, i tornant a la feina tan bon punt he millorat. La síndrome de fatiga crònica o encefalomielitis miàlgica és una malaltia multisistèmica sense tractament ni cura, de moment. Cursa amb esgotament extrem, profund malestar, dolor incisiu, son no reparador, trastorns de memòria i concentració...

Afecta tots els àmbits de la vida. L'OMS la classifica com a crònica i invalidant. És urgent dedicar més recursos a la seva investigació.

L'ICAM no té en compte l'estat en què et trobes, els informes d'especialistes i metges de capçalera, i et dóna l'alta encara que no puguis treballar. M'han arribat a dir que si fos cuinera o vigilant nocturn, que han d'estar drets i en tensió, no em donarien l'alta, però sent mestra sí, perquè no és tan cansat! Demostren saber ben poc de la vida real! Aquestes persones han de decidir sobre la meva salut? L'SFC provoca molt de patiment, i a més, hi hem de sumar el de la incomprensió i la discriminació, perquè no se'ns reconeixen els mateixos drets que a la resta de malalts.