Dos models de gestió

Llegeixo al diari: «Barcelona estrena centre d'esterilització per a gats. L'Ajuntament coordina esforços amb associacions animalistes...» Molt a prop, a Vilanova i la Geltrú (aproximadament 64.000 habitants), la notícia és una altra: l'Ajuntament tanca la gossera municipal, en una decisió contrària a l'opinió de la ciutadania (més de 10.000 signatures). En temps rècord, les protectores locals, voluntàries i voluntaris i ciutadanes i ciutadans, hem aconseguit rescatar tots els animals allí recollits (uns 170 gats i 120 gossos), per evitar que fossin traslladats a un centre amb permís per sacrificar. Molts ja estan adoptats (més de 30, a Alemanya); la resta, tot esperant l'adopció, estan en protectores de tot Catalunya, a les quals s'abona el cost del seu manteniment i estada gràcies a les aportacions de la ciutadania. Un gran esforç, de temps i diners: més de 7.000 € cobrats per l'Ajuntament en permisos i tràmits. Barcelona s'enorgulleix de ser ciutat amiga dels seus animals, Vilanova no; Vilanova, el seu Ajuntament, se'ls treu de sobre. Gandhi va deixar escrit: «La grandesa d'un poble i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera com tracta els seus animals.»