Els verds i el verd

El Sr. Planells, en aquest diari, afirmava que si els gironins també estalviem aigua, com han fet els barcelonins, seria convertint el nostre paisatge en un paisatge urbà i d'aquí, en una rocambolesca conclusió, creia que si des d'ICV així ho demanem és perquè volem que tot sigui ciment i asfalt. Res més lluny de la nostra intenció. Del que es tracta és que tothom interioritzi que l'aigua és un bé escàs. I en això, cal admetre-ho, els barcelonins ens han donant una lliçó de maneres. Les inversions en eficiència que ha fet el govern i l'esforç ciutadà han situat Barcelona com a una de les ciutats amb un menor consum per càpita de tot Europa. Gràcies a això avui podem parlar de recuperar el cabal ecològic del Ter. A partir d'aquí els gironins podem pensar que com que ja hi ha aigua no cal fer res o, pel contrari, fer camí també cap a la sostenibilitat. És cert que la despesa d'aigua en un poble on les cases tenen un jardí o un hortet és major, però no és menys cert que tenen més possibilitats de recollir aigües pluvials que un pis del carrer Balmes. Només cal mirar uns quants anys enrere per trobar la solució. Tot el Baix Ter s'ha regat des de temps històrics, quan encara ni existien les xarxes d'aigua potable. Si els nostres avis, que no eren verds, haguessin tingut la tecnologia avui existent, ben segur que no els hauria calgut gastar 250 litres al dia per mantenir verd el paisatge.