Les incògnites del finançament

Pel que sembla ja s'ha acabat el problema del finançament de les autonomies. Uns diuen que han guanyat i altres que han perdut. Com sempre passa en els temes de la política, res no és veritat ni res no és mentida, tot depèn del color del cristall amb què es mira. Almenys així resava el refrany. Una cosa és real: ningú no sap amb certesa el que li correspondrà a cada autonomia ja que és una equació amb tres incògnites i ni el govern sap realment el cost que representarà per a l'Estat, ja que les variables no es coneixeran fins almenys d'aquí a dos anys. Quan es realitzin els càlculs i balanços se sabrà realment els costos. El sorprenent és que l'oposició s'està posicionant en el sentit que les xifres no quadren sense tenir en compte que ningú no pot donar aquestes xifres, ja que l'aprovació d'aquests pressupostos està en funció de percentatges coneguts i recaptacions desconegudes. Les xifres que s'han publicat són teòriques, tant en excés com en defecte. Només amb el temps podrem veure la tendència i segurament molts que estaven contents i agraïts no ho estaran tant.