Fa trenta anys

Avui fa trenta anys d'aquell fatídic 7 d'agost del 1979, quan es va produir el terrible incendi a la urbanització d'Els Pinars. Encara les tenim en el record, les víctimes, i voldria que aquest senzill escrit servís com a homenatge, tot resant també per elles. Corro el risc de tornar a ser criticat, com ho vaig ser per un escrit meu publicat per aquest diari en commemoració del 25è aniversari per una persona que es va identificar com a familiar d'unes persones que en van ser víctimes. Em va dir que aquell fet no era cosa per recordar. Jo crec que un fet tan luctuós no es pot oblidat i menys si n'ets part implicada. En desconec els motius però els respecto.

Ara sembla que es vol posar un altre monòlit, quan ja n'hi ha un, del qual algú va tenir l'ocurrència fa molt de temps d'esborrar les dades que hi estaven inscrites. Avui mateix vindran les autoritats a la seva inauguració. Vindran també per accelerar l'acabament de les obres que falten? O per cobrir l'expedient i sortir a la foto? Acabaré amb una dita de Gemma Anju: «Estendre un vel espès amb el pretext de no veure les misèries dels altres no és excusa. En realitat es fa per amagar les pròpies.»