L'incendi d'Els Pinars

En relació amb l'article sobre la commemoració del trentè aniversari de l'incendi d'Els Pinars, signat per Jordi Colomer, voldria puntualitzar que el reportatge homenatge està molt bé per recordar les víctimes del foc, però hi ha alguna inexactitud. La més contradictòria és quan es diu que a partir de l'any 1994 la urbanització va deixar de tenir carrers sense sortida (això també ho va publicar aquest diari el 29 de juny de 1994). No sé qui ho va informar, però els carrers sense sortida continuen igual que aleshores i els esmentats cul-de-sac difícilment tenen solució. En un nou projecte s'intentava pal·liar això fent uns passos de vianants (uns passos d'escapament) aprovats per l'Ajuntament i la Generalitat. Els espais estan assenyalats i havien de cobrir-se amb esglaons i baranes, però res d'això s'ha fet. Alguna vegada ho he comentat a qui s'encarrega del control de la urbanització i addueixen que no són necessaris tal com està ara la urbanització. Jo dic que sí, i ells que no. I si és així per què no varen disminuir els costos? Ah, no, allò està pagat, però no pas executat i, per tant, el perill existeix.

També hi havia algun error. De fet es deia que el nou monòlit en substituïa un de vell i el de la foto era el del cementiri (l'error es va esmenar l'endemà). El que no entenc és el perquè del desplegament d'ara quan en el 25è aniversari solament es va fer una missa a la parròquia i recordo que un membre de l'Ajuntament em va comentar que hi van trobar a faltar algun representant d'Els Pinars. Acabo amb el mateix prec que vaig fer en el 25è aniversari perquè mai més no torni a passar res igual.

Passant a l'acte d'aquest dia, hi havia molts mitjans de comunicació, però potser hi faltava gent de la urbanització. Els parlaments van ser emotius i El cant dels ocells va fer plorar a més d'un. En especial la mare d'un noi que va morir amb 15 anys. Acabo amb una frase de Llonay Gemma Anju: «Diposita tota la teva confiança en la persona que menys promeses et faci. Tindràs menys desenganys.»