Nudisme i la discreció homosexual

A banda de no entendre quin és el grandíssim problema de veure algú despullat a la platja (a mi, m'és absolutament escandalós veure algú amb ulleres a la platja; espero s'entengui la ironia), rebutjo totalment les manifestacions de l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy quan afirma que la discreció va ser clau per als homosexuals. Aquesta afirmació, en cas de ser certa, demostraria una gran ignorància i seria un insult intolerable cap a les moltíssimes persones que, a través del seu esforç personal, donant la cara a tort i a dret, han lluitat i lluiten de manera totalment visible i gens discreta. Parlo de persones d'abans i de després de 1969 (any de la revolta de Stonewall) de tot el món. Cert que a Catalunya, iniciadora del moviment d'alliberament homosexual a Espanya durant el franquisme, el MELH (antecessor del FAGC) es va actuar en un relatiu silenci, però, com és fàcil entendre, era per una senzilla qüestió de clandestinitat i supervivència en un medi absolutament hostil. Convido aquesta alcaldessa desinformada a rescatar la informació de la gens discreta manifestació –encara clandestina– de 1977 a les rambles barcelonines, o el documental d'Ocaña, fins i tot alguns dels discursos de l'ara famós Harvey Milk, polític de San Francisco; a banda, és clar, de convidar-la a venir a les manis per l'alliberament (que no rúas del orgullo) que es fan a Catalunya als voltants del 28 de juny. Cal puntualitzar que el moviment homosexual no «va ser» sinó que «és», perquè encara hi ha molt per fer, fins i tot al seu municipi.

I per acabar, tornant a parlar del tema estrella, el nudisme, ningú no imposa el nudisme, senyoreta Campoy, ningú. Són els tèxtils els que imposen el banyador, de la mateixa manera que en alguns països s'imposa el burkini a les dones. El nudisme és una opció, no una obligació. No ho ha pensat mai? No ho crec, això també ho ignora.