L'agonia d'una gran cala

Els veïns de cala Montgó som una mica màrtirs. Per començar, estem ben desorientats: una part de la cala som de l'Escala (Alt Empordà) i l'altra, de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Imagineu-vos quan hem de fer algun tràmit: anem perduts.

El carrer de les Termes o Riera de Montgó, límit dels dos municipis, ha estat el primer cavall de batalla. Sempre que ha plogut força ens hem inundat, i per això es va canalitzar fa uns anys. Conseqüència: que el carrer tingui una alçària de més d'un metre i alguns veïns no puguem entrar el cotxe al garatge, a més que a la canalització es barregen les aigües fecals amb les del nivell del mar. I sorprenent és ara que, quan tornen a baixar les aigües torrencials de les muntanyes properes, s'inunden els altres veïns...

Arran del destructor temporal de mar de Sant Esteve del 2008, ens hem trobat la zona de bany plena de pedres i roques que fan molt dificultosa l'entrada dels banyistes a l'aigua, amb una regressió de la platja d'uns 15 metres i de la posidònia, d'uns 50 metres. Sort que ja tenim un passeig, encara que no tinguem accés al mar per baixar-hi i pujar-ne petites embarcacions, caiacs... i els que fan submarinisme han de carregar tot el material des d'un pàrquing nou ben llunyà... i el camí de tornada, sense asfaltar... Això sí, una platja molt maca però que ha comportat arraconar al sud, a la zona coneguda com «les roques petites», milers de pedres, alguna de les quals ens protegien de les onades perquè no entressin dins dels carrers com ha passat aquest hivern, fet que ha ocasionat la mort d'algun arbre centenari i que algun carrer tingui part de la sorra de la platja.

Tots aquests milers de roques que s'han anat traient han fet que l'amplada de la platja s'hagi reduït. Roques que caldria tornar al mar just on comença la posidònia, perquè obligués de manera natural a fer pujar el nivell de sorra d'aquesta platja.