La crisi

Quin model de societat consumista tenim? Economia del totxo, turisme de borratxera i sexual, segones residencies que destrossen la costa, etc. Tot això, avalat amb diners públics dels governs d'esquerres. Resultat: un naufragi immens. Per solucionar-ho deixen diners públics a bancs i caixes –com si fossin els més perjudicats per la crisi–, en grans infraestructures –desdoblant carreteres que només s'embussen en períodes estivals–, asfalten camps de conreu, destrueixen paisatges –l'Empordà actual ja sembla un scalextric– i executen les obres les mateixes empreses a tot arreu... Així el benefici sempre és per als mateixos! I el més curiós del cas és que els que ens han posat en la crisi són els mateixos que decideixen on van a parar els nostres diners... Quatre anys per a un miserable Estatut i quatre més per a una enganyós finançament que no reconeix el constant espoli fiscal. Els polítics que ens governen sí que tenen una profunda crisi. La filosofia de créixer cada dia més, guanyar més, etc., s'ha d'acabar: no es pot consumir indefinidament. El món vist d'aquesta manera no té futur. Per això està en crisi.

Per aturar la crisi cal continuar entregant els nostres diners a caixes i bancs!? Cal seguir votant partits que ignoren el seu territori i els seus ciutadans!? Cada cop hi ha més gent que sap que això no funciona, però atrapada per les hipoteques i les despeses del món occidental, els queden forces per fer un front comú contra els que de veritat han provocat la crisi!? Una crisi ha de ser el motor per a un canvi. Que esperem.