Aigua de mitjons

El Departament d'Educació ha posat en marxa un sistema informàtic d'adjudicacions de vacants i substitucions de mestres i professors i... eureka! Han descobert un nou criteri d'ordenació, el col·legi internacional de matemàtics ha proposat anomenar-lo teorema maragallós. És molt senzill; per exemple: vostè arriba a un restaurant de set taules i el menjador és ple. Li diuen que hi ha sis persones esperant i que vostè és la setena. Decideix fer cua. S'allibera la primera taula, però al Sr. Ernest, que era el primer, li ha passat la gana i la rebutja... Seguint la nova política del restaurant (que ningú no entén), la taula alliberada no s'ofereix al Sr. Artur (el segon) sinó que s'ofereix al Sr. Joan (el vuitè), ja que el cambrer l'ha designat reserva del Sr. Ernest. Carai, tu! Del primer passem al vuitè. S'han eliminat les cues i l'ordre! Potser caldria explicar el teorema a la Sra. Geli o al Sr. Saura: sanitat i el trànsit solucionats en un tres i no res. I després d'un bon dinar, arriben els terços de jornada, el «café para todos». Al voltant de 450 se'n van oferir el 10 de setembre a les comarques gironines. Fins ara s'oferien mitges jornades o senceres, ara no: terços. Això no és cafè, senyor conseller, això són escorrialles, aigua de mitjons. Treballarem i cobrarem tots, però poc, i ens caldrà buscar feines complementàries. Ostres!!, el teorema també funciona per al Sr. Corbacho. Brillant, senyor conseller, brillant! Però això no és precarietat laboral? I si tants mestres hi ha per cobrir terços, per què no es fa la sisena hora als pobles i alguns potser podran optar al cigaló?

Les properes eleccions, llistes obertes, si us plau.