Fa dies que a la premsa i als mitjans de comunicació, en general, es repeteix la cançoneta dels portàtils a les escoles i instituts, que subvenciona almenys en part el Departament d'Educació.

Segons paraules dels polítics de torn, ha arribat la gran panacea de la modernitat que ha de solucionar tots els problemes de motivació, estudi, etc.

Tot això estaria molt bé, fins i tot seria lloable. El tema és que a un bon grapat de les escoles de la província ens falta el què és bàsic, és a dir, ens manca cobrir part de la plantilla necessària per atendre els grups. En el nostre cas, ens falta cobrir un tercer de la tutoria de P3. Fins ara, havíem entès que el tutor era el punt de referència i l'ànima del grup, sobretot aquests primers dies, el qual inculca les pautes i hàbits que regiran al llarg del curs.

El cas és que, tot i els esforços del centre, les coses no són així. Aquest grup, aquests dies, a les tardes, ha vist la desfilada de mestres, ara un ara l'altre, que deixen les tasques de preparació i programació del seu grup per cobrir aquest forat. Tot per atendre uns alumnes i de retruc unes famílies que, d'altra banda, no són responsables de la situació.

Ens preguntem a què és degut el problema: a la manca de gestió dels processos d'adjudicació de places?, a la hipoteca de la sisena? –com diuen alguns sindicats–, a la restricció de pressupost?, a la manca de planificació?, a tot en general?.

El cas és que, una vegada més, el professorat del centre ha pal·liat una situació lamentable per aquests alumnes i la bona imatge de l'escola pública, sobretot si pensem que el curs ja fa dies que ha començat i el problema no està resolt.