La crisi actual i el Baix Empordà

La crisi al Baix Empordà, des de la primera línia de mar fins a la segona línia, serà llarga i dura, si no s'hi posa el remei adient i ràpid. La nostra crisi fa anys que l'esperàvem; no venia, millor, però crec que la majoria pensàvem que no era bo deixar-ho tot en mans del turisme.

El que passa a la nostra comarca és miopia política, des de l'època franquista i els que els van succeir després, ja que també van ignorar que hi havia un més enllà del diner, al principi fàcil, del turisme. Més tard també ha esdevingut difícil. Pensar només en les platges i el sol ha estat un error polític. Ara no tenim ni molt turisme, ni indústria, ni formació professional adient per fer front al repte que ha vingut amb la crisi.

Al meu entendre, el tancament el 1956 del tren de Palamós i el 1969 des de Sant Feliu de Guíxols i Olot, i el fet de no substituir-los per uns altres de millor traçat i procedir a la seva modernització van tancar la carpeta de la industrialització per convertir-ho tot en un solar exclusivament per servir el turisme i segones residències. La crisi del petroli del 1973 i l'actual han demostrat que el turisme i la indústria poden i han de conviure i fer país.

Es podria parlar de molts altres aspectes. De la necessitat d'una oficina única per cadascun dels gremis per alleugerir les despeses administratives a què les empreses estan sotmeses per les normatives de l'administració, de l'economia, de la gran absent formació professional, etc. Tots aquests aspectes, a més de la falta de planificació industrial, han agreujat la crisi baix-empordanesa.

Jo i molts altres empresaris, petits empresaris, estem molt preocupats pel futur de les nostres empreses. Actualment molts les mantenen amb els seus estalvis i molt netes. Quan durarem? Qui respon?