Callar com sempre?

Aquestes vacances m'he adaptat als temps de crisi i he gaudit amb la carmanyola de la fantàstica Costa Brava. Han estat unes vacances econòmiques, però:

He pagat 2 euros de zona blava a platges com Pals, Begur, Cala Canyelles… He pagat 1 euro/hora als únics pàrquings de Sant Martí d'Empúries i Cadaqués. He pagat autopistes, gasoil, entrades a museus i zones d'interès. He pagat preus inflats per sopar en restaurants amb un servei lamentable. He pagat com no ho havia fet mai, però he callat com ho he fet sempre.

En acabar les vacances, he tornat a treballar, i tot llegint les notícies, he vist que el robatori no s'havia acabat. He pagat els luxes i viatges d'uns lladres del Palau de la Música. He pagat informes innecessaris de la Generalitat. He pagat, i pago, impostos, família reial, pensions vitalícies a expresidents catalans, i pagaré si algun dia tinc una herència. Pago una classe política que ha perdut els ideals que representen, per l'ànsia de poder.

I ja que pago tot això, em pregunto: què fan aquells a qui pago, per mi? Doncs no veig que facin res, perquè saben que jo, com molts de nosaltres, pago i no dic res.

Però això ho hem de canviar, i ajuntant les nostres veus, seguirem pagant com sempre, però protestarem com mai.